Gran importància de la Multiculturalitat!

MULTICULTURALITAT. Una perspectiva educativa:

Debat multiculturalitat social: paradoxa.

Es la diversitat cultural i la seua importància esta creixent en la nostra societat.

• è Els fenòmens de globalització econòmica i social accelera els processos d’homogeneïtzació cultural arreu del món.

OBJECTIUS:

•         Educar per viure en contextos heterogenis.
•       Crear cohesió social des de la pluralitat.
•       Construir comunitat des de la diversitat identitària.

3 propostes fonamentals de l’educació intercultural:

•       Organitzar experiències de socialització basades en valors d’igualtat, reciprocitat, cooperació i integració.
•       Utilitzar la diversitat cultural como a instrument d’aprenentatge social.
•       Dotar els alumnes de destreses d’anàlisi, valoració i crítica de la cultura.

7 propostes des de l’educació intercultural:

1.       Fer palès que la diversitat social i cultural és natural.
2.       Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
3.       Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
4.       Facilitar la vivenciació no problemàtica de la identitat.
5.       Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
6.       Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
7.       Educar en el tractament dels conflictes culturals.

HISTORIA SOCIAL: panorama històric del conflicte de llengües al P.V.

CONTINUEM EN L'HISTÒRIA SOCIAL

Naixement i Expanció del s. VIII al s. XIV

1. Consciència de la nova llengua: documents escrits i primeres denominacions.
2. L'expanció geogràfica del català:
1. L'expanció mediterrània.
2. L'expanció penínsular.
3. La Cancelleria Reial: La creació d'un model de prestigi.
4. La formació de la tradició literària catalana.

Etapa d'esplendor S. XV.

1. La plenitud de la producció literària:
1. La valenciana prosa.
2. la desoccitalització lírica.
2. La llengua en els àmbits no literaris.
3. Bases històriques de la castellanització: el canvi idiomàtic.

Procés de substitució lingüística. 

1. DECADÈNCIA.

Fa referència a l'etapa d'inici de substitució lungüística en opocicó a la Renaixença, quan recupera els usos cultes.

• Causes polítiques, socials i culturals de substitució lingüístics

1ª Mitad del s. XVI: desmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la corona d'Aragó i pèrdua de poder polític.

L'expulció dels Moriscos (XVI9 va fer que part del territori valencià fora ocupat per castellans, la cual cosa va fer que el ús del castellà i el llatí fora tant gran que es demandara com a llengua culta i que el català quedara reduït a l'àmbit privat. 

Es va castellanitar el lèxic i aparegué la llengua mallorquina, catalana i valenciana al S. XVIII.

España tenia un estat uniforme, centralista i que va fer que els funcionaris catalans ara parlaren castellà al seu territori. Com el català sols s'usava en àmbit privat, al segle XIX i XX, s'obstaculitzà el redreçaments dels usos cultes de la llengua. 

Es necessari ressaltar que hi havia persones preocupades de la situació del català lluitant per la llengua.

2. RENAIXENÇA.7

L'inici de la renaixença es data de 1833 amb la publicació de L'oda La Patria.

• En aquesta època aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l'ús del català. 
• En aquesta època el Català comença a utilitzar-se en l'àmbit culte, poesia, novel.la o teatre. Açò va ser important per a dur a terme el procés de normalització i posterior normativització del català.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ VALENCIANS

            Els mitjans de comunicació tienen molta força lingüística, i son molt importants en l'ús de la llengua. Com a més importància prenem la televisió i la radio. Per aixó aquests han de utilizar la llengua estàndard oral a la seva programación.

         Entre els mitjans valencians trobem canal 9, canal molt important, però que només usa el valencià per las informtius i després tenim també Punt Dos, que utilitza per a tot el valencià però no hi ha tanta repercució mediàtica.

           El fi últim es tindre programes de valencià de qualitat, i tant les televisions com les radios locals i comarcals si tenen tot en valencià, però amb por presupost.

             Altres mitjans de expreció en valencià son el periòdic EL PUNT a nivell comarcal i les reviste EL TEMPS i SAÓ.

CONTINUEM CONEIXENT LA LLENGUA

Per a frenar la substitució lingüística s’usa la Normalització, la qual es basa en:

• Voluntat política: els quals han de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural que és una llengua, i que han de defendre les llengües minoritzades, siguent els parlants lleials a la llengua.
•  Normativització: els filòlegs han de crear una normativa, diccionari, gramàtica, regles ortogràfiques...
• Estandardització: la utilització del registre estàndard afavorirà el seu ús per part de la gent.
• Política lingüística: creant una direcció general de la política lingüística.

NORMATIVITZACIÓ

SEGLE XX inici de normativització.

Al 1er terç del segle XX, hi ha un suport per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930, el qual va fer, les normes ortogràfiques de 1913, la gramàtica de 1918, les converses filològiques de 1919/1928 i el diccionari general de 1932. També hi ha un recolzament per part del Noucentisme que busca la normalitat lingüística. Totes aquestes accions, van fer que el català fora dotat d’una normativa unificada.

Les normes ortogràfiques de 1913 estan basades en:

Fonèticodialectals: basat en associar fonema a grafia.

Etimològics: segueix el patró ortogràfic del llatí.

Al 1932 es va publicar el Diccionari General de la Llengua Catalana. En aquest últim fet, finalitza el procés de normativització.

NORMALITZACIÓ

L’any 1978 s’aprova la constitució, la qual fa que es consolidi la democràcia:

Dictadura militar                                              Monarquia parlamentaria.

Visió unitaria d’Espanya                                  Divisió en comunitats autònomes.

L’article 3er reconeix les llengües autonòmiques com a cooficial, que es té que respectar i protegir la mateixa. També s’aproven els estatuts d’autonomia per tal de recuperar la cultura i la llengua perdudes. El estatut d’autonomia de la comunitat valenciana s’aproba al 1982. On l’article 31.4 tracta el tema de cultura i el 35 tracta l’ensenyament.

En aquell moment, el valencià va rebre el reconeixement que es mereix com a senyal d’identitat del nostre poble.

L’article 7é tracta els idiomes a la comunitat, el qual reconeix que tant el castellà com el valencià son oficials. Diu també, que no es podrà discriminar a ningú per raó de llengua, i que la llei establirà els usos del valencià en l’administració i l’ensenyament.

Suport legal al valencià:

• Llei de política lingüística de 1998 (Catalunya).
• Llei d’ús i ensenyament del Valencià al 1983 (València).
• Llei de normalització lingüística de 1986 (Illes Balears).
• La constitució d’Andorra de 1993, declara el català com a llengua única de l’estat.

Més tard, al curs 1979/1980, el valencià va ser impartit a les aules, i aquells que la usaven a casa, podien aprendre-la millor i els que no, podien conèixer-la com a llengua del seu poble.

5 títols als que s’articula la llei

•      De l’ús del valencià.
•      Del valencià a l’ensenyament.
•      De l’ús del valencià als mitjans de comunicació social.
•      De l’actuació dels poders públics.
•      Dels territoris predominantment valencianoparlants i castellanoparlants.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Per a que aquest procés funcioni correctament, els mitjans de comunicació han d’utilitzar aquesta llengua a la televisió i la ràdio.

Per aquest motiu, l’article 25 diu, que els mitjans faran ús del valencià a les retransmissions.

L’ENSENYAMENT

La introducció del valencià a l’escola, tenia com a objectiu la igualtat entre castellà i valencià. Els alumnes al finalitzar l’ensenyament han de conèixer d’igual forma dues llengües. La Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, declarava que els alumnes poc a poc han d’adquirir competències en es dos llengües, amb aquest motiu al finalitzar batxillerat, han de tindre domini de les dos llengües.

L’educació bilingüe actual es basa en tres aspectes:

1.      El Programa d’ensenyament en valencià (PEV), aquelles escoles que tenen el valencià com a instrucció de totes del matèries, però també aprenen castellà.
2.      El programa d’immersió lingüística (PIL), aquells alumnes castellanoparlants que opten per un ensenyament en valencià, formal i amb castellà de forma secundaria.
3.       El programa d’incorporació progressiva (PIP), fet en zones castellanoparlants, en que poc a poc es van introduint assignatures en valencià a demés de les lingüístiques.

El govern valencià ha de procurar que la qualitat del professorat que imparteix valencià sigui alt, per a que la qualitat sigui correcta, per mitjà de la capacitació lingüística.