PLA D'ACOLLIDA

PLA D'ACOLLIDA:

• ¿QUÉ ÉS EL PLA D'ACOLLIDA?

Es el protocol d'actuacions per tal de facilitar l'adaptació del nou alumnat al centre escolar.

• ¿ON S'ENMARCA?

1. Proyecte educatiu de centre: on es defineixen els compromisos de caràcter lingüístic, curricular, social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d'alumnat amb cultures diferents.
2. Proyecte curricular de centre: on s'incorporen al currículum referències multiculturals i les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l'alumnat estrangers.
3. Proyecte Lingüístic de centre: on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l'arribada d'aquest alumnat i facilitar el seu procés d'aprenentatge i d'integració.
4. La d'Acció tutorial: actuacions específiques que es duran a te en la classe per afavorir la integració de tot l'alumnat (ESO).

• RECURSOS DEL PLA D'ACOLLIDA

1. Aula d'acollida i acompanyament.
2. Tutor/a d'acollida.
3. Psicopedagog, professorat de PT, educador...
4. Tutor de referència i altres mestres.

• PROTOCOL D'ACOLLIDA

1. Rebuda
2. Matrícula i entrevista familiar posterior
3. Entrevista amb l'alumnat i avaluació posterior
4. Presentación al grupo i asignació de company
5. Elaboración d'un informe i adscripció al curso
6. Transpàs d'informació al tutor i a l'equip docent
7. Entrevista amb l'alumne i confirmació del curs
8. Notificació del curs i horaris a la familia
9. Elaboració d'un pla de treball i adaptació curricular
10. Elaboración d'un fons de material adaptat i seguiment d'un procés d'adaptació

PROGRAMA PASE

PROGRAMA PASE:

• ¿QUÉ ES?

És una mesura de suport temporal per a l'acollida i integració de l'alumnat estranger de nova incorporación al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana. Prevén la adquisició de les competències comunicatives bàsiques.

• OBJECTIUS:

1. Proporcionar una competencia inicial en la llengua base axil com la introducció en l'altar llengua cooficial.
2. Desenvolupar hàbits escolars i habilitats socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.
3. Facilitar la integració al centre escolar i la incorporació al grup de referència.
4. Dotar l'alumnat de la competencia lingüística social bàsica per que puga interactuar.
5. Reduir el nombre de professors que intervenen en el procés educatiu per a facilitar una atenció més personalitzada.
6. Compensar les necessitats d'aprenentatge en les àrees o matèries del currículum.

• DURACIÓ:

Entre tres i sis esos per alumne.

• CRITERIS GENERALS:

1. Cada alumne està adscrit a un dels programes de referència i tots alhora en una programa PASE que coordinaran els seus horaris.
2. La intervenció educativa del programa PASE s'ajusta al perfil de l'alumnat.
3. El programa PASE tindrà, com a màxim, una assignació de quatre hores diàries i vint setmanals.

• ORGANITZACIÓ

1. Hora extra de tutoria amb un dels professors dels àmbits lingüístics social i lingüísticscientífic.
2. Treballs dels continguts de les àrees de forma globalitzadora.
3. L'ensenyament s'impartirà en la llengua base del programa bolingüe; la segona llengua s'introdueix progressivament.
4. L'horari d'atendió expecífica es va reduïnt a mesura que l'alumne s'integra en les àrees del currículum amb les adaptacions pertinents.

BLOC IV: LLENGUA I INMIGRACIÓ

LLENGUA I INMIGRACIÓ:

• Actualment i durant els darrers anys a la comunitat valenciana, s'ha incrementat molt considerablement l'asistència a classe dels alumnes amb procedència extrajera, per la qual cosa tots els centres han de tindre una tasca d'adaptació i d'integració dels nouvinguts.

• Els centres han de saber que són els elements més importants per a les families quan arriven. Per aixó, es requereix dissenyar i implementar mesures que promoguen aquesta labor integradora.

LA COMPETÈNCIA PLURILINGÜE

"Són els sabers, les habilitats i les estratègies que podem desenvolupar en el moment d'integrar els coneixements previs amb els nous coneixements sobre les llengües i les escriptures"(Barrieras, M. et al), Diversitat lingüística a l'aula 5  p.79.

ESTRATÈGIES PER AL TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA A L'ESCOLA

1. Conèixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes no vol dir només conèixer el nom de les llengües que parlen, sino també els processos d'aprenentatge i les competències.
2. Donar visibilitat a la diversitat lingüística.
3. Incorporar activitats que desperten l'estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística o que partesquen d'un treball d'intercomprenció entre llengües.
4. Currículum enfocat cap a un tractament integrat de les llengües.
5. Propiciar la participació del professorat de les matèries no lingüístiques.

BLOC III: POLÍTICA LINGÜÍTICA I ENSENYAMENT

POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ENSENYAMENT

Primer que tot, anem a fer una introducció del que es política lingüística: 

"ACTIVITAT QUE DESENVOLUPA ELS GOVERNS SOBRE LÚS DE LES LLENGÜES".

Per aquest motiu tomes les comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seva llengua i cultura han d'embancar-se, ineluctament, en procesos globals de normalizació lingüística.

Es per aixó que el papel de l'escola en els porcessos de normalizació d'una llengua minoritzada és important ja que és un mes del agents socials implicats, i hauria de fer funcions importants.

• Difusió de la norma de la llengua minoritzada.
• Facilitar l'adquisició d'aquesta per part de la població més jove.
• Normalització, tant de la propia institució escolar com de la comunitat educativa de qué es nodreix.

Però per moltes mesures o actuacions que es facin, lamentablement, la situació del valencià no és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins del cos social. Per la qual cosa, cal un proyecte política de futur que verteré i done sentir a todos els esforços per tal d'asumir un canvi dràstic en les competencies lingüístiques i en les normes d'ús de la llengua.

DOCUMENTS ORGANITZATIUS DEL CENTRE

TOTS ELS CENTRES HAN DE TINDRE:

	PROYECTE EDUCATIU	PLA GENERAL ANUAL
ENSENYAMENT	Disseny Particular del Programa.	Situació Anual del Disseny Particular del Programa.
ÚS	Pla de normalizació lingüística (PNL).	Pla Anual de Normalización Lingüística (PANL). Valoració del PANL del curs anterior.

Disseny Particular del Programa d'ensenyament en valencià (DPP):

1. Es un document de caràcter obligatori que ha de ser aprovat pel Consell Escolar que permet adoptar un determinat PEB adequat al centre.
2. En ell es delimita l'ús vehicular de cada llengua per després elaborar el Proyecte Educatiu de Centre coherent al programa d'educació bilingüe triar.
3. Permet que l'administració educativa tingui confinement de la situació de l'ensenyament i l'ús del valencià en cada centre.

Continguts del DPP:

• Objectius generals del currículum
• Delimitació de lúa del valencià i del castellà com a llengües d'intrucció.
• Moments i seqüència d'introducció sistemàtica de la lectura i de l'escriptura en valencià i castellà.
• Tractament metodològic del valencià, del castellà i d'una llengua extrangera.
• Previsió d'actuacions amb l'alumnas de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necesita una atención específica per a suplir la baila competència lingüística en alguna de les llengües oficials.

Pla de Normalització lingüística:

El centre educatiu com a unitat d'intervenció:

• Les llengües s'aprenen millor i plenament dins de contextos comunicatius.
• Per mantindre una llengua viva és fonamental l'actitud dels parlants. Sobreviu una llengua quan s'usa.
• La presencia del valencià en l'àmbit acadèmic, administratiu i l'entorn social en un centre educatiu és de gran importància.
• Aconseguir que el valencià sigue llengua d'ús habitual en les activitats del centre suplas una planificació.

PROGRAMES D'EDUCACIÓ BILINGÜE I PLURILINGÜE

1. PROGRAMA D'EDUCACIÓ BILINGÜE 
1. Dissenyat per a tota la Comunitat.
2. El seu objectiu és que tots el membres assolisquen un domini efectiu de les dues llengües
3. Es classifica per:
1. Territori.
2. Llengua base de l'aprenentatge.
3. Llengua habitual.
4. Es concreta segons:
• Llengua de l'entorn.
• la necessitat de fer un ús vehicular majoritari en valencià.
• L'actitut dels pares.
• Llengua base de l'aprenentage.
2. PROGRAMA D'EDUCACIÓ BILINGÜE AL TERRITORI VALENCIÀ
1. Territori de predomini lingüístic castellà: es tractaria d'una educació Monolingüe, un programa bàsic, on el castellà representa totes les àrees excepte la de valencià.
2. Territori de predomini lingüístic valencià: es tractaria d'una educació Bilingüe (d'enriquiment). Basat en:

	PEV	PIL	PIP
Zona d’aplicació	predomini lingüístic valencià	predomini lingüístic castellà	predomini lingüístic valencià
Destinataris	alumnat valencianoparlant	Alumnat castellanoparlant	Alumnat valencianoparlant i castellanoparlant
Nivell educatiu en què s’aplica	Infantil, Primària i ESO	Infantil i Primària	Infantil, Primària i ESO
objectius	Afavorir l’aprenentatge a partir de la L1. Desenvolupar un domini formal del valencià i al mateix temps assolir un domini equilibrat del castellà	Afavorir l’aprenentatge de llengües a partir de la llengua no assolida, aconseguint una competència lingüística en aquesta llengua. Aconseguir el domini de les dues llengües oficials	Afavorir l’aprenentatge a partir de la L1, i desenvolupar un domini formal del valencià
organització	Ús del valencià com a llengua base de l’aprenentatge, també es fa una introducció al castellà oral del principi.	El valencià com a llengua vehicular primera. La lectoescritura en valencià. El castellà s’incorpora com a llengua d’instrucció al primer o segon cicle de primària.	llengua de l’ensenyament el castellà i el valencià de manera oral des de infantil. Al primer cicle de primària s’introdueix el valencià com a àrea i al segon cicle el Coneixement del Medi en valencià.
cronograma a Secundària	El programa PEV continua de forma coherent a asecundària	No existeix. Aquest programa a l’ESO continua de forma coherent amb el PEV	Continuació del programa amb l’as del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques
PEBE	Aproximació a una llengua estragare en según curs d’infantil. S’incorpora a primer cicle de primària aquesta llengua estrangera com a vehicular.	Amb tot, cal determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, valencià i llengua estrangera, així com tractar la lectoescritura.

ACTIVITAT MARC EUROPEU DE LES LLENGÜES

MARC COMÚ DE REFERENCIA DE LES LLENGÜES

El Marc de referència europeu per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües és un document elaborat pel Consell d’Europa que té per objectiu proporcionar unes bases comunes per a la descripció d’objectius, continguts i mètodes per a l’aprenentatge de llengües de manera que els cursos, els programes i les qualificacions descriguin d’una manera exhaustiva el que han d’aprendre a fer els aprenents de llengua a l’hora de comunicar-se i quins coneixements i habilitats han de desenvolupar per ser capaços d’actuar de manera efectiva.

Aquest marc de referència s’estructura en 6 nivells:

1. Usuari basic A1 inicial y A2 bàsic.
2. Usuari independent: B1 Llindar y B2 avançat.
3. Usuari experimentat: C1 domini fundacional efectiu y C2 domini.

La importància del Marc ve marcada per a poder aconseguir una unificació les mètodes d’ensenyança de les llengües entre els països de l’unió europea i que es produïssin un reconeixement de les titulacions i una coordinació d’esforços.

¿PER QUÈ ÉS NECESSARI EL MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES?

Amb aquest Marc, aconseguim una intensificació de l’aprenentage i l’ensenyament d’idiomes en el països membres d’Europa per afavorir una major mobilitat, una comunicació internacional més eficaç, millor accés a l’informació i enteniment mutu més profund.

També proporciona una base solida per al reconeixement de certificats de llengües i ajuda als alumnes, als professors, als dissenyadors de cursos i a les administracions educatives a situar i coordinar els seus esforços.

PORTAFOLI EUROPEU DE LES LLENGÜES

Aquest Portafolio europeu de les llengües té el propòsit d'ajudar-nos a aprendre més i millor qualsevol idioma i d'ajudar-nos a comprendre i valorar la diversitat lingüística i cultural que tenim a Europa. Té també l’objectiu de promoure la identitat cultural europea i de desenvolupar el mutu enteniment entre els pobles de diferents llengües i cultures. A més del propòsit de fomentar l’aprenentatge autònom d’idiomes i les experiències interculturals.

Algunes de les coses que podràs fer amb este quadern són:

 • saber el nivell que tens en cada idioma, segons una escala internacional; 

• determinar els teus objectius d'aprenentatge i anotar els progressos que fas; 

• prendre consciència de la teua manera d'aprendre, i incrementar-la; 

• conèixer millor i respectar les diferències lingüístiques i culturals que hi ha entre tu i els teus companys o entre diferents grups de persones;

Aquest Portfoli té tres seccions: 

• El Passaport de les llengües, amb un format i unes escales homologades internacionalment. Et permetrà demostrar a l'estranger les llengües que parles, el nivell que tens amb cada una, els certificats i títols que has obtingut o les experiències interculturals que has viscut. 

• La Biografia lingüística, amb material i fulls reciclables. Et permetrà anotar totes les experiències d'aprenentatge lingüístic i intercultural que hages tingut al llarg de la teua vida, a més d'ajudar-te a analitzar-les i a valorar-les. 

• El Dossier, amb dos bosses de plàstic. Hi podràs guardar exemples dels teus treballs escrits i de les teues gravacions orals. 

El Portafoli europeu de les llengües comprén totes les llengües que conegues i que aprens, a l'Institut o fora d'este. 

BLOC II: EDUCACIÓ PLURILINGÜE

MODELS D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE

• Llengua oficial: l'idioma que s'adopta com a porpi i és, per tant, la llengua de cada institució. Normalment correspon a la lengua histórica de la zona.
• Llengua cooficial: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.
• Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.
• Llengua pròpia: Terme jurídic que apareix als Estatuts d'Autonomia com a sinònima de llengua històrica vernacla o tradicional d'un territori.
• Llengua primera: llengua familiar, materna. (L1).

¿Qué diu la Llei al Sistema Educatiu Valencià?

1. El valencià és llengua pròpia de la CV.
2. El seu aprenentatge és obligatori en el nostre sistema educatiu.
3. L'alumnat ha d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.
4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a lengua d'instrucció.
5. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la Comunitat.
6. L'administració ha de garantir la suficient competencia del professorat per poder impartir el proyecte educatiu determinat pel centre escolar.

Pel que fa a la llengua minoritzada un model educatiu pot:

• Marginar-la
• Acceptar-la. 
• Una vegada acceptada poden gastar-la només com a àrea i per tant serie una Educació Monolingüe.
• una velada acceptada si la utilitzem com a vehicle d'instrucció poden: abandonar-la i es tractaria d'un model compensatori o metindre-la. 
• una vegada l'han mantigut, per als parlants de la llengua minoritzada es tractaria d'un model de manteniment. i per últim per als de la llengua minoritzada com per als de la llengua dominat es tractaria d'un model d'enriquiment. AQUESTS ÚLTIMS SON MODELS D'EDUCACIÓ BILINGÜE.

MODELS D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE

MODEL COMPENSATORI: l'objectiu es compensar les manques linguistiques en la llengua desprestigiada. Els destinataris d'aquest model son els usuaris d'una L1 minoritària. L'idea fundamentar d'aquest model es que la L2 s'introduisca poc a poc la L2, fins arrivar a tindre programes regulars.

MODEL DE MANTENIMENT: l'objectiu és mantindre i desenvolupar la llengua i cultura minoritàries. Els destinataris son els usuaris dela llengua minoritària (L1). La idea principal es que l'ensenyament comença amb L1 com a llengua d'instrucció i poc a poc s'incorpora la L2 als continguts escolars.

MODEL D'ENRIQUIMENT: L'objectiu és aconseguir la competència comunicativa plena en les dues llengües. Els destinataris són tots aquells que utilitzen les dues llengües. Com a idea fonamental es tracta d'una distribució equitativa de les dues llengües d'instrucció al llarg de diferents etapes educatives.

MODEL DE RECUPERACIÓ PLENA: en aquest model, l'objectiu es invertir la situació de la llengua minoritària. Destinada a les dues comunitats lingüístiques i l'idea fonamental és que la llengua vehicular sigui la L1 i la L2 es comverteix en una materia més.

Gran importància de la Multiculturalitat!

MULTICULTURALITAT. Una perspectiva educativa:

Debat multiculturalitat social: paradoxa.

Es la diversitat cultural i la seua importància esta creixent en la nostra societat.

• è Els fenòmens de globalització econòmica i social accelera els processos d’homogeneïtzació cultural arreu del món.

OBJECTIUS:

•         Educar per viure en contextos heterogenis.
•       Crear cohesió social des de la pluralitat.
•       Construir comunitat des de la diversitat identitària.

3 propostes fonamentals de l’educació intercultural:

•       Organitzar experiències de socialització basades en valors d’igualtat, reciprocitat, cooperació i integració.
•       Utilitzar la diversitat cultural como a instrument d’aprenentatge social.
•       Dotar els alumnes de destreses d’anàlisi, valoració i crítica de la cultura.

7 propostes des de l’educació intercultural:

1.       Fer palès que la diversitat social i cultural és natural.
2.       Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.
3.       Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.
4.       Facilitar la vivenciació no problemàtica de la identitat.
5.       Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
6.       Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
7.       Educar en el tractament dels conflictes culturals.

HISTORIA SOCIAL: panorama històric del conflicte de llengües al P.V.

CONTINUEM EN L'HISTÒRIA SOCIAL

Naixement i Expanció del s. VIII al s. XIV

1. Consciència de la nova llengua: documents escrits i primeres denominacions.
2. L'expanció geogràfica del català:
1. L'expanció mediterrània.
2. L'expanció penínsular.
3. La Cancelleria Reial: La creació d'un model de prestigi.
4. La formació de la tradició literària catalana.

Etapa d'esplendor S. XV.

1. La plenitud de la producció literària:
1. La valenciana prosa.
2. la desoccitalització lírica.
2. La llengua en els àmbits no literaris.
3. Bases històriques de la castellanització: el canvi idiomàtic.

Procés de substitució lingüística. 

1. DECADÈNCIA.

Fa referència a l'etapa d'inici de substitució lungüística en opocicó a la Renaixença, quan recupera els usos cultes.

• Causes polítiques, socials i culturals de substitució lingüístics

1ª Mitad del s. XVI: desmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la corona d'Aragó i pèrdua de poder polític.

L'expulció dels Moriscos (XVI9 va fer que part del territori valencià fora ocupat per castellans, la cual cosa va fer que el ús del castellà i el llatí fora tant gran que es demandara com a llengua culta i que el català quedara reduït a l'àmbit privat. 

Es va castellanitar el lèxic i aparegué la llengua mallorquina, catalana i valenciana al S. XVIII.

España tenia un estat uniforme, centralista i que va fer que els funcionaris catalans ara parlaren castellà al seu territori. Com el català sols s'usava en àmbit privat, al segle XIX i XX, s'obstaculitzà el redreçaments dels usos cultes de la llengua. 

Es necessari ressaltar que hi havia persones preocupades de la situació del català lluitant per la llengua.

2. RENAIXENÇA.7

L'inici de la renaixença es data de 1833 amb la publicació de L'oda La Patria.

• En aquesta època aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l'ús del català. 
• En aquesta època el Català comença a utilitzar-se en l'àmbit culte, poesia, novel.la o teatre. Açò va ser important per a dur a terme el procés de normalització i posterior normativització del català.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ VALENCIANS

            Els mitjans de comunicació tienen molta força lingüística, i son molt importants en l'ús de la llengua. Com a més importància prenem la televisió i la radio. Per aixó aquests han de utilizar la llengua estàndard oral a la seva programación.

         Entre els mitjans valencians trobem canal 9, canal molt important, però que només usa el valencià per las informtius i després tenim també Punt Dos, que utilitza per a tot el valencià però no hi ha tanta repercució mediàtica.

           El fi últim es tindre programes de valencià de qualitat, i tant les televisions com les radios locals i comarcals si tenen tot en valencià, però amb por presupost.

             Altres mitjans de expreció en valencià son el periòdic EL PUNT a nivell comarcal i les reviste EL TEMPS i SAÓ.

CONTINUEM CONEIXENT LA LLENGUA

Per a frenar la substitució lingüística s’usa la Normalització, la qual es basa en:

• Voluntat política: els quals han de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural que és una llengua, i que han de defendre les llengües minoritzades, siguent els parlants lleials a la llengua.
•  Normativització: els filòlegs han de crear una normativa, diccionari, gramàtica, regles ortogràfiques...
• Estandardització: la utilització del registre estàndard afavorirà el seu ús per part de la gent.
• Política lingüística: creant una direcció general de la política lingüística.

NORMATIVITZACIÓ

SEGLE XX inici de normativització.

Al 1er terç del segle XX, hi ha un suport per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930, el qual va fer, les normes ortogràfiques de 1913, la gramàtica de 1918, les converses filològiques de 1919/1928 i el diccionari general de 1932. També hi ha un recolzament per part del Noucentisme que busca la normalitat lingüística. Totes aquestes accions, van fer que el català fora dotat d’una normativa unificada.

Les normes ortogràfiques de 1913 estan basades en:

Fonèticodialectals: basat en associar fonema a grafia.

Etimològics: segueix el patró ortogràfic del llatí.

Al 1932 es va publicar el Diccionari General de la Llengua Catalana. En aquest últim fet, finalitza el procés de normativització.

NORMALITZACIÓ

L’any 1978 s’aprova la constitució, la qual fa que es consolidi la democràcia:

Dictadura militar                                              Monarquia parlamentaria.

Visió unitaria d’Espanya                                  Divisió en comunitats autònomes.

L’article 3er reconeix les llengües autonòmiques com a cooficial, que es té que respectar i protegir la mateixa. També s’aproven els estatuts d’autonomia per tal de recuperar la cultura i la llengua perdudes. El estatut d’autonomia de la comunitat valenciana s’aproba al 1982. On l’article 31.4 tracta el tema de cultura i el 35 tracta l’ensenyament.

En aquell moment, el valencià va rebre el reconeixement que es mereix com a senyal d’identitat del nostre poble.

L’article 7é tracta els idiomes a la comunitat, el qual reconeix que tant el castellà com el valencià son oficials. Diu també, que no es podrà discriminar a ningú per raó de llengua, i que la llei establirà els usos del valencià en l’administració i l’ensenyament.

Suport legal al valencià:

• Llei de política lingüística de 1998 (Catalunya).
• Llei d’ús i ensenyament del Valencià al 1983 (València).
• Llei de normalització lingüística de 1986 (Illes Balears).
• La constitució d’Andorra de 1993, declara el català com a llengua única de l’estat.

Més tard, al curs 1979/1980, el valencià va ser impartit a les aules, i aquells que la usaven a casa, podien aprendre-la millor i els que no, podien conèixer-la com a llengua del seu poble.

5 títols als que s’articula la llei

•      De l’ús del valencià.
•      Del valencià a l’ensenyament.
•      De l’ús del valencià als mitjans de comunicació social.
•      De l’actuació dels poders públics.
•      Dels territoris predominantment valencianoparlants i castellanoparlants.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Per a que aquest procés funcioni correctament, els mitjans de comunicació han d’utilitzar aquesta llengua a la televisió i la ràdio.

Per aquest motiu, l’article 25 diu, que els mitjans faran ús del valencià a les retransmissions.

L’ENSENYAMENT

La introducció del valencià a l’escola, tenia com a objectiu la igualtat entre castellà i valencià. Els alumnes al finalitzar l’ensenyament han de conèixer d’igual forma dues llengües. La Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, declarava que els alumnes poc a poc han d’adquirir competències en es dos llengües, amb aquest motiu al finalitzar batxillerat, han de tindre domini de les dos llengües.

L’educació bilingüe actual es basa en tres aspectes:

1.      El Programa d’ensenyament en valencià (PEV), aquelles escoles que tenen el valencià com a instrucció de totes del matèries, però també aprenen castellà.
2.      El programa d’immersió lingüística (PIL), aquells alumnes castellanoparlants que opten per un ensenyament en valencià, formal i amb castellà de forma secundaria.
3.       El programa d’incorporació progressiva (PIP), fet en zones castellanoparlants, en que poc a poc es van introduint assignatures en valencià a demés de les lingüístiques.

El govern valencià ha de procurar que la qualitat del professorat que imparteix valencià sigui alt, per a que la qualitat sigui correcta, per mitjà de la capacitació lingüística.

BLOC I: CONTACTE DE LLENGÜES

PRIMERA SESSIÓ AMB LES LLENGÜES.

En primer lloc diferenciarem entre llenguatje, llengua i parla:

• Llenguatje: capacitat que tenim els humans per a comunicar-nos mitjançant codis lingüístics.
• Llengua: codi de signes lingüístics que una comunitat comparteix.
• Parla: interpretació que cadascú fa de la llengua.

La sociolingüística és la disciplina que s'encarrega d'estudiar les condicions d'existència d'una llengua. Per tant, analitza l'ús lingüístic tot relacionat-lo amb la realitat objectiva on es realitza, en el seu context social.

El monolingüisme es l'existència d'una comunitat lingüística dins d'un mateix estat. Per la seva complicació de que es done aquesta situació, es una situació d'excepció. Hem de dir, que no es el mateix el monolingüísme estatal que l'accptació d'una llengua oficial. Es per aixó, que dins del monolingüísme trobem:

• Monolingüisme individual: quan un persona utilitza una sola llengua de manera habitual.
• Monolingüisme social: es produeix quan en el context d'una determinada societat s'usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic.

Després, cal diferenciar llengua minoritària i llengua minoritzada. La llengua minoritària fa referència a que la llengua té un nombre reduït de parlants, i la minoritzada, es aquella que pateix un retrocés en el seu ús, en la pròpia comunitat lingüística. Un exemple de llengua minoritzada, però que al mateix temps es una llengua majoritària, es el castellà a Puerto Rico, ja que, en aquell pais, no s'usa molt.

Per altra banda, el Bilingüisme, és un concepte polisèmic però la definició més amplia és la següent: quan en aquelles situacions en que les llengües en contacte són només dues. Trobem diferents tipus:

• Bilingüisme individual: capacitat d'una persona d'emprar dues llengües. Pot ser passiu, que no la gasta però si l'enten, actiu, que si la gasta i l'enten, simètric, que usa les dues per igual, i asimètric, que usa una llengua millor que altra.
• Bilingüisme territorial:es el que aparaeix en un espai dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna una llengua pròpia com passa a València. 
• Bilingüisme social: es quan el bilingüisme individual afecta a col·lectius sencers que  formen uns grups socials. Es van alternant, segins la situació. En aquest punt, es quan es produeix un conflicte lingüístic, per una situació de desigualtat i substitució lingüítica.

h   Més endavant, al tractar la diglòssia, ens va contar l'història de Felip V, qui va treure el síndic de greuxes, les lleis del regne i part de la cultura valenciana, per mitjà del Decret de Nova Planta, ja que, sols es parlava castellà. Pel que fa a la definició, aquesta fa referència al moment en que coexistèixen dues varietat d'una mateixa llengua. Segons FERGUSON: hi ha una per a la part formal, varietat A, i una altra per a la part informal, varietat B.

L   La substitució lingüística es dona quan existeix un conflicte entre dues llengües, i una intenta parcial o totalment desplaçar a l'altra. Es tracta d'una situació dinàmica i inestable, i te diverses etapes. També trobem la interposició o la mediatització. Es dona quan la llengua dominant interfereix en les relacions entra la comunitat lingüística minoritzada i a resta del món. la interferència lingüística son els canvis en l'estructura d'una llengua per la influència d'una segona llengua.

a   

     La normalització és un procés de resposta al conflicte lingüístic (cohesió). Es preten recuperar els àmbits d'ús i el nombre de parlants (no desapareixer).

•     Normativització: es tracta de codificar una llengua.
• .   Política lingüística: accions d'un govern sobre l'ús de les lengües. Com per exemple l'intitut Cervantes.

NORMES DE CASTELLÓ DE 1932

Què són les Normes?

Placa commemorativa de les Normes.

Amb el nom de «Normes de Castelló» o «Normes del 32» es coneix l'acord que signaven, a Castelló de la Plana l'any 1932, representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià, a proposta de la Societat Castellonenca de Cultura. Un acord que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana, del 1918. 

Les Normes l'any 1932: una aposta per la normativització de la llengua i la vertebració del país 

Com Enric Valor remarcava en el seu discurs d'investidura com a doctor honoris causa a la Universitat d'Alacant,

«La proclamació de les “Normes d'Ortografia Valenciana” l'any 1932 fou un fet importantíssim per al ressorgiment, afirmació i consolidació del tret més característic del nostre poble»

No hi ha dubte que l'establiment d'uns criteris ortogràfics àmpliament acceptats havia de significar un avanç important, ja que es partia d'una notable dispersió en els criteris lingüístics emprats pels voluntariosos escriptors i editors de revistes del País Valencià d'abans del 1932: des del seguiment de les propostes de Fabra i l'IEC —com en els casos del setmanari El Camí, editat a València, o els criteris lingüístics de l'editorial «L'estel», fundada el 1929— a una ortografia notablement castellanitzada i dialectalitzant emprada en el teatre popular i en publicacions satíriques com La Chala o La Traca; una opció, aquesta última, notablement més estesa i popular que no la primera.
Els moviments per una unificació de criteris es van produint ja des del 1930: en són mostres l'editorial de la revista Taula de Lletres Valencianes, dirigida per Adolf Pizcueta, que amb el títol «Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes» proposava «l'establiment d'unes normes fixes que deixen fora del gust o del caprici personal les formes gràfiques del valencià», i clamava per un acord ja que no podien funcionar ni el camí «de les autoritats, que ningú reconeix, ni el de la imposició». Així mateix, l'aparició el 1930 d'estudis com La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, de Lluís Revest, suposaven un salt qualitatiu en els estudis lingüístics fets al País Valencià.
La crida de la Taula anirà seguida, el 1931, d'una nova crida duta a terme aquesta vegada des de la Societat Castellonenca de Cultura, una institució prestigiosa que comptava, entre els seus membres, amb noms com Salvador Guinot, Àngel Sánchez Gozalvo, Gaetà Huguet, Josep Pasqual Tirado, Honori Garcia... El fet que la nova crida es dugués a terme des de Castelló forma part de l'estratègia definida entre Adolf Pizcueta i Gaetà Huguet, que consideraven, segons Josep Daniel Climent, que «a la ciutat de València les postures divergents entre els sectors valencianistes no farien sinó entrebancar el procés».

La Casa Matutano.

Així, en les reunions preparatòries es va decidir que Lluís Revest s'ocuparia de la redacció de les Normes, un procés en el qual també va col·laborar Carles Salvador. Les Normes Ortogràfiques que van resultar d'aquest procés signifiquen «l'acceptació de la normativa fabriana adaptada a la realitat valenciana», com diu Climent: les Normes han esdevingut, d'aquesta manera, el símbol de l'acceptació de la unitat de la llengua al País Valencià, el sud del domini lingüístic català. El 21 de desembre del 1932 va ser la data simbòlica que es va escollir per a la signatura d'aquest gran pacte entre entitats, publicacions i personalitats del món cultural valencià. L'acord se segellava a la coneguda com a Casa Matutano, antiga seu de la Societat Castellonenca de Cultura, al carrer Cavallers de Castelló, i entre la nòmina dels signants s'hi compten, entre altres: 14 entitats culturals, com la Societat Castellonenca de Cultura, el Centre de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat o l'Agrupació Valencianista Republicana; personalitats encapçalades per Lluís Fullana —un «antic dissident de bona fe», segons Enric Valor, que va donar exemple «essent-ne el primer firmant»— i Lluís Revest, màximes «autoritats» lingüístiques del moment, i d'altres noms destacats com ara Adolf Pizcueta, Gaetà Huguet, Carles Salvador, Teodor Llorente i Falcó, Manuel Sanchis Guarner, Nicolau Primitiu Gómez, Emili Gómez Nadal, Salvador Carreres, Ignasi Villalonga, Francesc Martínez i Martínez, i així fins a 61. 
Les Normes, aparegudes en els mesos posteriors a la signatura en les principals publicacions del moment, van ser difoses i millorades per gramàtics com Carles Salvador, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor o Manuel Sanchis Guarner, de manera que a poc a poc «es perfeccionava la morfologia de l'idioma, es depurava i s'enriquia el lèxic i s'afinava la sintaxi», com diu Valor. Des d'aleshores, i com es podia llegir en el tríptic de les activitats organitzades per l'IEC amb motiu del 75é aniversari de les Normes, que signava Vicent Pitarch, les Normes 

«van vehicular la producció editorial i, en general, la vida cultural del país. Dins el marc legal valencià actual (definit per la Llei d’ús), les Normes de Castelló regulen els usos lingüístics de la indústria editorial, l’Administració pública, els organismes docents i el món educatiu (en tots els cicles, des de l’infantil fins a l’universitari) i, en definitiva, orienten els hàbits de lectura i escriptura de les valencianes i els valencians que estimen la llengua pròpia d’aquesta terra»

Cal assenyalar, abans de tancar aquest punt, la importància del fet que els dos principals impulsors de la unificació ortogràfica, Adolf Pizcueta i Gaetà Huguet, estiguessen profundament implicats en la política valencianista de l'època: com ha assenyalat reiteradament Vicent Pitarch, les «Normes» són una part essencial de l'estratègia política del valencianisme, que amb la voluntat de vertebrar la societat valenciana entorn de la llengua pròpia arriba a la conclusió que només un model de llengua creïble i apte per als usos d'una societat «moderna» permetrà aquesta vertebració de la societat en un sentit nacional. Per vertebrar una societat calen mitjans de comunicació, calen productes culturals i literaris, cal un ensenyament en la llengua del país, objectius només assolibles amb una llengua normativitzada. Aquesta mateixa idea la remarca Lluís Messeguer, que en el seu article «L'edat de Plata» afirma que les Normes certificaven l'entrada del país a la modernitat:

«No cal dir que l'educació, el periodisme, la literatura i els estudis científics o erudits deixaven de ser un clos localista o provincià, i la unitat i la qualitat formal de la llengua n'eren una conseqüència rellevant, en el marc d'una nova època pública: havien entrat, el territori i la llengua, definitivament al segle XX» 

la primera llengua

Bona vesprada a tots;

Des d'aquestes línies vuic donar-vos la benvinguda.

La meravellosa forma de comunicació per mitja de la llengua, a tota Europa, rica de diversitat.

Una salutació.